Pascual R. Huedo Dordá

Pascual R. Huedo Dordá va nàixer a Castelló un octubre de fa mig segle, mentre els americans i els russos posaven cara de Clint Eastwood a l´era, i els Beatles posaven potes enlaire el panorama musical al món mundial. Potser per això va intentar triomfar al món de la música, però un seguit de clamorosos fracassos el van reconduir cap a l´àmbit de la literatura on, afortunadament per a tots, es mou ´tot i que ho negue ell rotundament- com a peix en l´aigua. Aprofitant la seua faceta docent, ha fet teatre amb els seus alumnes des de sempre. N?ha escrit obres per a xiquets, joves i adults. I està ?segons les seues paraules- convençut de dues coses: que el teatre és terapèuticament pedagògic´ i que, a més a més, n´és pedagògicament terapèutic i, al capdavall, per damunt d´incomprensibles crisis, eixorques primes de risc i d´altres mundanals dèries, sobreviurà ho està fent des de fa dos mil anys- a aquest obscé terrabastall de tecnologia i pirateria que, barrejades, ens envaïx per tots els porus. I, per si fos poc tot allò, n´està també convençut que el seu emblemàtic verí, -el del teatre!- convenientment inoculat, seguirà resultant definitiu a l´hora de procrear nous espectadors i, lògicament, nous espectacles. Però, a més de bogeries pròpies de dramaturg, també escriu prosa, gènere en el qual ha aconseguit premis nacionals o internacionals, com ara el A. Tendero (Jaén, 2011). També és l´autor de la novel´la Hasta nunca.