Igual que moltes altres tribus de l'Amazònia, des de 1905, els Puyanawa van ser contactats i posteriorment esclavitzats. Durant 50 anys van haver de viure sense poder parlar la seva llengua ni expressar cap manifestacó cultural o espiritual fins que fa poc la van recuperar gràcies a l'ajuda daltres tribus i indigenistes com Txai Macedo.
El relat en aquest conte enllaça els antics i moderns esdeveniments del poble Puyanawa; un conte adaptat a nenes i nens que explica la història i cosmologia daquest poble perquè puguin entendre-les amb facilitat.
Aquesta és, doncs, la història recurrent dels indígenes amazònics, aquells que han sabut viure en harmonia amb la natura, respectant-la, entenent-la i formant part della.
És una història de gran resiliència i valor basada en fets totalment reals.
Álex Gimeno, Tavernes de la Valldigna, 1978. Soc mestre de Primària. Vaig tenir la sort de conèixer els Puyanawa fa uns cinc anys i em va commoure la seva forma de viure en connexió i respecte amb tots els éssers vius, així com la seva cosmovisió de la qual he après moltes coses.
La meva deformació professional em va moure i em mou a fer arribar el seu missatge com a més persones millor, sobretot a les nenes i als nens, motiu pel qual vaig decidir escriure aquest conte.
En certa manera es podria dir que Leruga de colors ha estat escrit a través de mi, però sorgeix de la mateixa natura de lAmazònia.
Cuando decidimos expresarnos comunicando nuestro conocimiento, de la mano de la palabra escrita, estamos dando paso a una nueva forma de vida o a una nueva manera interpretar un determinado hecho. Publicar un libro, en cierto modo, nos hace inmortales. Nuestras palabras sobrevivirán a nuestro tiempo en esta tierra. Tu libro, mientras exista, estará ahí para recordarte. Y tú siempre estarás vinculado a él de forma eterna. Porque amas a la literatura y porque la literatura te ama a ti, lo que quieras decir, hazlo saber con un libro.